Espanya té uns 46 milions d’habitants. És, per això, el cinquè país més poblat de la Unió Europea.
Aquesta població es distribueix de manera molt irregular al territori. Així, la meitat es concentra a només set províncies, totes elles costaneres amb l’excepció de Madrid.
A més, la població espanyola és majoritàriament urbana, és a dir, viu en ciutats.
A Espanya, el nombre d’habitants augmenta cada any, malgrat que de manera moderada.
La natalitat positiva, l’augment de l’esperança de vida i sobretot la immigració són els factors que impulsen l’actual creixement demogràfic.
1. Característiques de la població espanyola
LA NATALITAT
La disminució de la mortalitat infantil ha contribuït a l'augment de la població espanyola.
El creixement de la població és alt quan el nombre de naixements és molt superior al de defuncions. I és baix quan disminueix el nombre de naixements.
Al nostre país, actualment, el nombre mitjà de fills per dona és molt baix: 1,4 fills.
Aquesta disminució de la natalitat és deguda a factors propis d'una societat urbana i industrial, com per exemple:
- La incorporació de la dona al treball remunerat.
- Retard de l'edat de matrimoni i de la maternitat fins als 30 anys.
- Desig de garantir als fills l'educació i bones condicions de vida.
- Habitatges poc espaiosos.
Els darrers anys, però, la població torna a créixer, en gran part per l'arribada de població immigrant i per l'augment del nombre de naixements entre les mares estrangeres.
Evolució del nombre de fills per dona a Espanya.
LA MORTALITAT
Gràcies al millorament de l'alimentació, la sanitat, l'habitatge i el desenvolupament econòmic, la mortalitat de la població espanyola va baixar al llarg del segle XX.
També ha estat molt important la disminució de la mortalitat infantil. Fa cent anys, de cada 1000 nadons en morien 120, però actualment només en moren 7 de cada 1000.
La disminució de la mortalitat infantil és deguda, entre altres causes, als factors següents:
- La cura i l'alimentació dels nadons.
- El millorament de les condicions sanitàries en el moment del part.
L'ESPERANÇA DE VIDA
El segle passat, l'esperança de vida dels espanyols va evolucionar de manera considerable, fins a duplicar-se. Espanya és un dels països del món amb una esperança de vida més alta.
Anomenem esperança de vida la mitjana d'anys que pot arribar a viure una persona.
La disminució de la mortalitat infantil i l'augment del nombre d'anys de vida de les persones han afavorit que l'esperança de vida sigui cada vegada més gran. Aquest fet és un indicador del benestar d'una societat. Per això és més gran als països rics que als països pobres.
Cada vegada arriba més gent a edats avançades. L'any 1900, l'esperança de vida a Espanya era de 35 anys. Actualment és de 78 anys per als homes i de 84 per a les dones (valors de l'any 2007).
La disminució de la natalitat i l'augment de l'esperança de vida han generat un envelliment de la població espanyola.
Per aquesta raó, a Espanya és cada vegada més alt el nombre de persones de més de 65 anys i disminueix el nombre de joves (menors de 15 anys).
2. El nombre d'habitants
EVOLUCIÓ DE LA POBLACIÓ ESPANYOLA
La població espanyola va créixer notablement al llarg del segle XX.
Entre l'any 1900 i el 1980 la població es va duplicar, i va passar de 18 milions d'habitants a més de 37 milions.
El ritme de creixement més gran dintre d'aquest període es va produir entre els anys 1970 i 1980. En aquesta dècada la població espanyola es va incrementar amb gairebé 4 milions de persones.
Però, a partir del 1980 el creixement de la població es va aturar, com a conseqüència, en part, de la disminució prolongada del nombre dels naixements, mentre que el de defuncions es va mantenir com els anys anteriors.
Entre el 1990 i el 2000, la població espanyola a penes es va incrementar amb uns 600000 habitants.
Des del començament del segle XXI, s'ha anat produint un període de creixement. Així, entre els anys 2000 i 2008, la població s'ha incrementat en gairebé 6 milions de persones.
Actualment, Espanya té més de 46 milions d'habitants.
LA IMMIGRACIÓ ESTRANGERA
Espanya ha estat tradicionament un país d'emigrants.
Però, des de la dècada del 1990, el creixement de l'economia espanyola ha fet possible que Espanya s'hagi convertit en un país receptor d'immigrants.
Espanya és, actualment, el país de la Unió Europea que rep un nombre més gran d'immigrants. El nombre de residents estrangers a Espanya representa el 10 % de la població total (4,5 milions d'habitants).
L'arribada massiva d'immigrants durant els darrers anys (l'any 2006 Espanya va ser el segon país del món que va rebre un nombre més gran d'immigrants: més de 800000) ha estat una de les causes del creixement actual de la població espanyola.
UN REPARTIMENT DESIGUAL
Disribució de la població per províncies. (FALTA ANIMACIÓ)
La població espanyola està distribuïda de manera molt irregular sobre el territori.
Això és degut a factors físics, com ara el relleu i el clima, i a la diferència en els recursos econòmics. Les zones amb més volum de població són les que tenen més indústries i serveis.
Així, doncs, la població espanyola es concentra principalment a:
- La franja litoral. En aquesta zona hi ha les províncies més poblades: Barcelona, València, Màlaga, Alacant... Les zones prop del mar presenten les densitats més altes, i és on es troben les ciutats principals.
- La Comunitat de Madrid. Aquí hi ha la ciutat de Madrid, que és la capital d'aquesta comunitat i d'Espanya. Madrid i la seva àrea metropolitana sumen uns 6 milions d'habitants.
Les zones menys poblades corresponen a l'interior peninsular. Destaquen especialment les províncies de Zamora, Sòria, Terol, Palència, Conca, etc.
La densitat de població d'Espanya és de 91,2 h./km2, mentre que la mitjana dels països de la Unió Europea arriba als 112,5 h./km2.
LA POBLACIÓ RURAL
A Espanya, el 21,9 % de la població és considerada rural, és a dir, viu en municipis de menys de 10000 habitants. La població rural pot ser:
- Dispersa, quan viu a cases aïllades, petits llogarets o grups de cases.
- Concentrada, quan s'agrupa en pobles.
LA POBLACIÓ URRBANA
El 78,1 % de la població espanyola viu en municipis urbans, és a dir, de més de 10000 habitants.
L'elevat percentatge de la població urbana és degut al fet que la major part de les activitats econòmiques es concentren a les ciutats i, per tant, hi ha més oferta de llocs de treball.
Madrid (3132463 h.) i Barcelona (1595110 h.) són els dos municipis espanyols amb més habitants.
Model de poblament rural concentrat.
Model de poblament urbà.
2. El nombre d'habitants
EVOLUCIÓ DE LA POBLACIÓ ESPANYOLA
La població espanyola va créixer notablement al llarg del segle XX.
Entre l'any 1900 i el 1980 la població es va duplicar, i va passar de 18 milions d'habitants a més de 37 milions.
El ritme de creixement més gran dintre d'aquest període es va produir entre els anys 1970 i 1980. En aquesta dècada la població espanyola es va incrementar amb gairebé 4 milions de persones.
Però, a partir del 1980 el creixement de la població es va aturar, com a conseqüència, en part, de la disminució prolongada del nombre dels naixements, mentre que el de defuncions es va mantenir com els anys anteriors.
Entre el 1990 i el 2000, la població espanyola a penes es va incrementar amb uns 600000 habitants.
Des del començament del segle XXI, s'ha anat produint un període de creixement. Així, entre els anys 2000 i 2008, la població s'ha incrementat en gairebé 6 milions de persones.
Actualment, Espanya té més de 46 milions d'habitants.
LA IMMIGRACIÓ ESTRANGERA
Espanya ha estat tradicionament un país d'emigrants.
Però, des de la dècada del 1990, el creixement de l'economia espanyola ha fet possible que Espanya s'hagi convertit en un país receptor d'immigrants.
Espanya és, actualment, el país de la Unió Europea que rep un nombre més gran d'immigrants. El nombre de residents estrangers a Espanya representa el 10 % de la població total (4,5 milions d'habitants).
L'arribada massiva d'immigrants durant els darrers anys (l'any 2006 Espanya va ser el segon país del món que va rebre un nombre més gran d'immigrants: més de 800000) ha estat una de les causes del creixement actual de la població espanyola.
UN REPARTIMENT DESIGUAL
La població espanyola està distribuïda de manera molt irregular sobre el territori.
Això és degut a factors físics, com ara el relleu i el clima, i a la diferència en els recursos econòmics. Les zones amb més volum de població són les que tenen més indústries i serveis.
Així, doncs, la població espanyola es concentra principalment a:
Les zones menys poblades corresponen a l'interior peninsular. Destaquen especialment les províncies de Zamora, Sòria, Terol, Palència, Conca, etc.
La densitat de població d'Espanya és de 91,2 h./km2, mentre que la mitjana dels països de la Unió Europea arriba als 112,5 h./km2.
LA POBLACIÓ RURAL
A Espanya, el 21,9 % de la població és considerada rural, és a dir, viu en municipis de menys de 10000 habitants. La població rural pot ser:
LA POBLACIÓ URRBANA
El 78,1 % de la població espanyola viu en municipis urbans, és a dir, de més de 10000 habitants.
L'elevat percentatge de la població urbana és degut al fet que la major part de les activitats econòmiques es concentren a les ciutats i, per tant, hi ha més oferta de llocs de treball.
Madrid (3132463 h.) i Barcelona (1595110 h.) són els dos municipis espanyols amb més habitants.